Aprenent dels mapes (Part II)

"Aprendre sense pensar és inútil. Pensar sense aprendre és perillòs."

Confucio 

Una vegada que els arqueòlegs i arqueòlogues vam anar investigant els mapes, vam anar trobant més característiques i conceptes que ens portàven a confusió i que requeríen d'un estudi  més concret. Ja tenien clar que la depressió d'un mapa ens parla d'altura i de profunditat.

Així doncs, posàrem d'exemple a l'illa d'Eivissa i va sorgir la següent conversa:

I.-M.: Pensem que per davall la terra sí que hi ha aigua.

N.: Sí que hi ha aigua, perquè si picam a l’Antàrtida surt aigua per davall. Jo ho he vist.

T.: Si ara ens posam a cavar no trobarem aigua, però si feim el mateix a la platja, sí.

T.: Jo estic d’acord amb la idea de T. de l’arena de la platja. Penso que Eivissa està aferrada a la Terra, però també podria ser que flotàs.

M.: Si flotessim les corrents marines se’ns emportarien. Si ens posem davall l’aigua amb ulleres de buceig i la veim des de dins l’aigua vol dir que està aferrada. A més, sinó l’Antàrtida es mouria.

S.: jo penso que l’Antàrtida té parts que es mouen i altres que no.

A.: jo crec que una muntanya és una depressió cap amunt o cap avall.

Continuem observant els mapes i ara ens fixem en un altre mapamundi i observem les dues barres.

J.: són diferents perquè aquest és un mapa polític, només es veuen els països. 

M: És com es veu el món.

Com ens sorgeixen dubtes decidim investigar les diferències entre un mapa físic i un de polític per a la següent sessió. Dies després seguim amb la conversa.

“Perquè no hi ha la barra de colors al mapa polític?”

D.: Té noms escrits, però els colors són diferents.

M.: La barra és la profunditat i al mapa polític no apareixen ni llacs, ni muntanyes. No desapareixen però no ens parla de profunditat.

J.: No pot ser que un mapa polític tingui aquesta barra perquè no ens explica res de la naturalesa.

M.: La diferència entre un mapa físic i un polític és que el físic és on apareix la geologia.

N.: El mapa físic dona informació de la naturalesa (muntanyes, rius, deserts, llacs, llanures…).

O.: Alguns dels elements del mapa són les barres, els texts d’escala, les llegendes, les coordenades i la simbologia.

D.: El mapa físic té coses creades per la naturalesa i el polític coses creades pels humans.

A.: Sí, el polític parla dels països i de la part administrativa.

J.: Yo a veces veo a Andorra más grande o más pequeña según el mapa.

“Perquè creus que passa això?” Observem dos mapamundis polítics de diferents tamanys. 

J.: Creo que lo que cambia es el zoom.

D: .Jo també he investigat que als mapes físics surt el relleu.

Com veieu gràcies a l'estudi dels mapes s'han donat converses molt potents a la classe i també pensaments que ens han fet reflexionar molt! Hi ha aigua per davall les illes? floten? Com és la superfície terrestre? Pot això tenir a veure amb els fòssils de Megalodó al desert d'Atacama?

Seguim investigant!!