Setmana de Carnestoltes!

"Ay, no hay que llorar, que la vida es un carnaval y las penas se van cantando"

Celia Cruz 

Bones famílies!

En primer lloc vull dir-vos dues paraules: disculpes i gràcies.

Disculpes, perquè aquests darrers quinze dies han estat una mica complicats a nivell personal i aquesta finestreta que vaig obrir-vos ha estat una mica tancada i no vos he actualitzat del que estava passant!

I gràcies, per tots els missatges que em vau fer arribar i les mostres d'estima!!

I ara sí, vos anem a fer un resum de tots aquest dies i a mostrar-vos cosetes!!!

Fa dues setmanes va venir el Rei Carnestoltes i ens va portar un pergamí amb les instruccions de com havíem d'enmariolar-nos! Així va ser el moment:

I va començar així una setmana carregada d'il·lusió i emmariolats!!! A més, just el primer dia d'emmariol·lament va arribar a la nostra classe na Tànit!! En aquest vídeo ens podreu veure amb barrets molt originals fent una dinàmica. Consistia en agafar 1, 2, 3 o 4 globus i explicar alguna cosa als companys relacionat amb l'ítem que el globus posava. Aquestes eren les opcions:

- Alguna cosa que m'agrada

- Alguna cosa divertida sobre mi

- Alguna cosa que em costi una mica fer

- Alguna cosa que sàpiga fer molt bé

Però això no va ser tot... Mireu aquí ja ens estavem preparant a consicència pel que seria el gran dia de Carnestoltes!!

I finalment..!! Arriba la gran festa amb la nostra pròpia rua de Carnestoltes! En aquest vídeo teniu alguns dels moments que vam viure tot junts!!!

M'hagués agradat moltíssim que haguéssiu pogut viure amb nosaltres aquest dia, però sobretot un moment en especial!! Tot i que les disfresses de totes les classes eren realment bones, vam tenir la sort de que a la nostra classe s'otorgassin un tercer i un primer premi. Vull que sabeu que a la resta de grups en guanyar els companys hi va haver queixes i plors, per haver guanyat algun dels seus companys i/o companyes, i no ells/es mateixos. Els científics i científiques, van començar a cridar "Viva Jairo" "Viva Atay" i com podeu veure es van llençar a abraçar-se i felicitar-se! Va ser un moment molt emcionant i polit, i estic seguríssima que si ho haguessiu vist, vos haurieu sentit tant orgullosos com jo dels vostres fills i filles!

En tornar a la classe, van obrir els regals i tant en Jairo com n'Atay no van dubtar en compartir l'obsequi amb els companys i companyes. I amb aquest sentiment de grup ens vam acomiadar amb la gran sensació de que tots junts: